LA DESPROTECCIÓ INFANTIL

La desprotecció infantil és una realitat complexa i heterogènia que es manifesta amb diferents nivells de gravetat que requereixen respostes diverses.

En uns casos hi haurà prou amb la notificació per tal d'activar la intervenció de les institucions i professionals competents en la matèria. En molts casos, la seua correcció necessitarà l'actuació coordinada de professionals i persones de molts diferents àmbits (educatiu, social, sanitari...) i entitats.

A més a més, en determinades ocasions, la urgència del cas (un xiquet abandonat al carrer, per exemple) requerirà actuacions d'atenció immediata. 

Si bé es tendeix a identificar-se la desprotecció infantil amb les situacions de maltractament infantil en qualsevol de les seues modalitats (abandó, negligència o abús tant de físic, emocional, com sexual, etc.), cal tindre en compte que, de vegades, poden donar-se situacions on un xiquet no és maltractat i no obstant ha de ser protegit (com en el cas d'un xiquet menut, l'únic cuidador del qual haja de ser hospitalitzat). 

També s'ha de considerar que hi ha circumstàncies que generen maltractament (separacions molt conflictives de parella, per exemple) i que no activen els procediments protectors, sinó que s'abordaran des de les actuacions en el terreny del Dret de Família. 

En aquest sentit no ha d'obviar-se que la primera responsabilitat de protecció resideix en els pares i/o tutors legals dels menors. 

La detecció consisteix a identificar o a reconéixer aquelles situacions de desprotecció, o excepte les precisions anteriors, sospita de maltractament que pateixen els menors. 

Requereix, per tant, estar alerta i ser sensible a qualsevol situació on se sospite que un menor puga ser víctima d'un maltractament o estar sense la suficient atenció material o moral. 

En uns casos aquesta detecció donarà lloc a la intervenció protectora per part de la persona o entitat que detecta, i en altres casos, a la comunicació o notificació a l'àmbit que pot proporcionar la dita intervenció (sanitària, policial...) o a l'entitat amb competència en protecció de menors (ajuntament o Generalitat Valenciana). Òbviament, la identificació d'una situació de desprotecció o maltractament infantil pot produir-se des de qualsevol àmbit, institució o persona que puga observar en un moment determinat una situació que faça pensar que el benestar d'un menor es troba compromés. 

Segons estableix la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, qualsevol persona o institució ha de comunicar les possibles situacions de risc detectades a l'entitat competent, i si cal, prestar l'auxili immediat que necessite. 

Haurem d'aprofundir en la matèria per tal de - com a futurs i futures professionals- saber ben bé com actuar i donar resposta a les situacions de desprotecció infantil que ens trobarem.

Notícies recients relacionades amb la Unitat Didàctica

A continuació us deixe l'enllaç de l'article de premsa que informava que els serveis socials havien retirat la custòdia dels nens a una mare de 65 anys. 

L'Entitat competent havia detectat indici de desprotecció en descobrir que la dona per si mateixa no era capaç de procurar la cura i els cuidats necessaris per als xiquets, uns bessons de dies... A més, sembla que la dona va rebutjar el suport oferit per part dels serveis socials per tal de pal·liar la seua mancança d'habilitats. 

No era la primera vegada que els serveis socials intervenien a la seua unitat familiar. Anys enrera ja li havien retirat la custòdia de la seua filla major per motius similars. 

👉 Llegiu l'article i relacioneu-lo amb els indicadors de risc que ja hem tractat a classe. El comentarem a la propera sessió. 

 👉Accediu a l'article clicant ací

Els centres d'acolliment

D'entre totes les mesures de protecció que ja hem tractat a classe, trobem l'acolliment.
Dins l'acolliment diferenciem entre aquell que es realitza a una família i el que suposa l'assumpció de la guarda i la tutela administrativa del menor a un centre especialitzat. Aquest últim és el que denominem "Acolliment residencial".

Després la modificació del sistema de protecció infantil - Llei 26/2015 i Llei 8/2015 -  l'acolliment residencial es reserva per als menors de més de tres anys.

A la Comunitat Valenciana existeix una xarxa de centres de protecció de menors denominats "Centres d'acolliment" que, en qualsevol cas, facilitaran als xiquets:

- Servici d'allotjament.
- Manutenció
- Suport educatiu
- Atenció integral i interdisciplinari.

En funció de les circumstàncies particulars dels menors s'acordarà el període d'estada, temporalització de la mesura de protecció i les intervencions que es consideren oportunes per tal que els xiquets puguen tornar amb les seues famílies en condicions de idoneitats.

ELS DRETS DELS MENORS

Saps quins són els drets que tots i totes les menors tenen reconeguts??

A continuació tractarem els continguts de cadascú d'ells.
La mancança d'algú d'aquests drets en l'esfera de protecció del menor, esdevendria en una possible situació de risc...


DRET A LA IDENTITAT

Com aspectes fonamentals de la identitat dels menors, la Convenció sobre els drets del Menor enumera la nacionalitat, el nom i les relacions familiars (article 8). També assenyala que l'educació del menor ha d'inculcar el respecte per la pròpia identitat cultural.


DRET A L'ATENCIÓ ESPECIAL

Els xiquets i xiquetes amb capacitats diferents tenen reconegut el dret a l'atenció precoç, l'educació inclusiva i la participació en activitats de lleure.


DRET A LA COMPRENSIÓ I AFECTE

Els xiquets i xiquetes han d'estar amb la família i les persones que els estimen, que els cuiden i els ajuden a desenvolupar-se.


DRET A LA PROTECCIÓ
Els menors han de ser protegits enfront de totes les formes de negligència, crueltat i explotació, així com de qualsevol pràctica que fomente la discriminació. Han de poder créixer en un context de comprensió, tolerància, amistat i pau.

DRET A LA SALUT

El dret a la salut es refereix tant a l’absència de malalties com al dret a disposar de condicions de benestar físic, mental i social.
Així, el dret a la salut no s’ha d’entendre com el dret a estar sa, sinó com la possibilitat de gaudir de les condicions necessàries per tal d'assolir el més alt nivell possible de salut.
Es tracta d’un dret inclusiu, ja que no només engloba l’accés a una atenció mèdica adequada, sinó altres factors socioeconòmics que influeixen en la salut, com l’accés a l’aigua potable, una alimentació nutritiva, un habitatge digne, condicions sanes en el treball, un medi ambient saludable, etc...

DRET A LA IGUALTAT

Els xiquets i xiquetes de tot el món tenen costums, jocs i menjars diferents. Malgrat açó, han de gaudir dels mateixos drets i ningú no els ha de discriminar per l'origen, el sexe, la llengua, les discapacitats o per la situació econòmica i les creences de la família.


DRET A L'EDUCACIÓ

Tots i totes les menors tenen dret a l'educació i la cultura per tal de ser persones compromeses amb la societat i desenvolupar al màxim les seues capacitats.
Educació és molt més que llegir i escriure, és comprendre el món que els envolta per esdevenir persones amb criteri i possibilitats de desenvolupament.


DRET DE PARTICIPACIÓ

En moltes societats, als menors i adolescents se'ls veu però no se'ls escolta.
En aquest sentit, la Convenció sobre els Drets dels Menors introdueix un gran canvi, ja que estableix que els menors de 18 anys són ciutadans de ple dret i han de participar en les decisions que els afecten. El dret dels infants a ser escoltats obliga a generar nous espais i enfortir els canals d'expressió existents per garantir que es tenen en compte les opinions dels infants tant a la família i l'escola, com en la vida comunitària.


DRET A LA PAU I AL BENESTAR

Els xiquets i xiquetes tenen dret a la pau, a ser protegits dels maltractaments, dels abusos i de la violència.
A més a més, tenen dret a estar protegits enfront de totes les formes d’explotació que sigan perjudicials per al seu benestar (Convenció dels Drets de l’Infant de 1989).


DRET A UNA ATENCIÓ I CURA ADEQUADES A LES SEUES NECESSITATS

Els xiquets i xiquetes tenen dret al descans, al joc, a la salut, a l’educació, a l’atenció per part de la família; en resum, a la cobertura de les necessitats bàsiques, de forma adequada per un bon desenvolupament físic i psíquic. 
La investigació ha destacat els riscos per als infants petits que es deriven de la mala nutrició, la malaltia, la pobresa, l’abandó, l’exclusió social i diversos factors adversos.

Tota innovació de la legislació, les polítiques i provisió de serveis que afecten els menors han de tenir en compte el principi de l’interés superior de l'infant, que garantisca “el dret del nen al descans i al joc i a les activitats recreatives pròpies de  la seua edat”.

RISC I DESEMPARAMENT

La detecció d'una situació de risc o desemparament justifica la intervenció dels poders públics, perquè en ambdós casos es considera que el menor es troba en una situació de desprotecció que ha de ser corregida. 

No obstant això, el risc i el desemparament són situacions que es diferencien entre elles. 

Es considerarà situació de risc per al menor, aquella que per circumstàncies personals, familiars o de l'entorn, ocasiona un perjudici per al desenvolupament i el benestar personal o social d'aquest, sense que siga necessària l'assumpció de la tutela per ministeri de la llei per tal d'adoptar les mesures encaminades a la seua correcció. 

 En les situacions de risc, el perjudici que afecta el menor no aconsegueix la gravetat suficient per a justificar la seua separació del nucli familiar, per la qual cosa la intervenció de l'administració es limita a intentar eliminar, dins la institució familiar, els factors (indicadors) de risc. 

 L'apreciació, la intervenció i l'execució de mesures davant de situacions de risc, és una competència municipal (Serveis socials municipals). 

 Les situacions de risc es resolen per mitjà de mesures de suport familiar. 

 Es considera situació de desemparament la que es produeix de fet a causa de l'incompliment, o de l'impossible o inadequat exercici dels deures de protecció establits per les lleis per a la guarda dels menors, quan aquests queden privats de la necessària assistència moral o material.

 En els supòsits de desemparament, la gravetat dels fets aconsella la separació del menor del nucli familiar causant de tal situació. 

 El desemparament és declarat per l'entitat pública que, en el respectiu territori, tinga encomanada la protecció de menors. En el cas de la Comunitat Valenciana, la competència és de la Generalitat, a través dels equips professionals de la Conselleria.  

 Les conseqüències jurídiques de la declaració de desemparament són les següents: 

1) S'assumeix per ministeri de la llei la tutela del menor (tutela automàtica).

2) S'assumeix la guarda del menor, la qual es realitzarà per mitjà d'acolliment residencial o acolliment familiar.

EL TELÈFON D'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA

A la Comunitat Valenciana disposem d'una línia telefònica d'ajuda on qualsevol persona - tant adultes com menors - pot trucar per tal de denunciar o posar de manifest presumptes situacions de risc o desemparament de menors d'edat, oferint una resposta immediata, reorientant la situació o derivant-la als organismes competents per a la seua investigació i/o intervenció. 

El número 116111, és un telèfon gratuït per al públic, que funciona ininterrompudament les 24 hores al dia.

Per a difondre!!!!!👍